El concert tindrà lloc el diumenge 15 d’octubre a les 19:30 h.

Meritxell Gené i Poca és cantautora i poeta. Nascuda a Lleida el 2 de novembre de 1986, és diplomada en l’especialitat d’Educació Musical a la Facultat de Ciències de l’Educació (UdL). Ha dedicat bona part de la seva producció musical a cantar poetes com Maria Mercè Marçal, Joan Barceló i Concepció G. Maluquer. Té un disc íntegrament dedicat a Màrius Torres, ‘Així t’escau la melangia’ (Khlämor records, 2013), i un altre dedicat a poetes dels Països Catalans, ‘Branques’ (khlämor records, 2015). ‘Després dels esbarzers’ (Pagès Editors, 2018), és el seu primer poemari. En el cinquè disc, ‘Sa tanca d’allà dins’, posa música, precisament, als seus propis poemes. En el sisè, gosa cantar Ferrater.

“No diré res de mi” és, a més d’una declaració d’intencions, el sisè disc de Meritxell Gené, un recull de tretze poemes de Gabriel Ferrater.

L’origen de tot plegat es troba en l’espectacle “Ferrater. G”, estrenat com a cloenda del Barnasants 2022 al Teatre de Sant Cugat del Vallès el dia del cinquantè aniversari de la mort del poeta (i del centenari del seu naixement), en què es va recuperar, amb música i dansa, el Ferrater més provocador i irreverent.

Si en el darrer treball, “Sa tanca d’allà dins”, Meritxell Gené parlava des de les pròpies entranyes, en aquesta ocasió és, en paraules del poeta, just “A l’inrevés”. Gené s’endinsa en el Ferrater més melancòlic, sense filtres, i s’atreveix a cantar els versos fugissers (que sempre fugen i sempre tornen) del poeta, sense dir res, o potser sí, d’ella mateixa. Ho fa amb un registre inexplorat, amb una nova geometria, acompanyada  d’en  Pau Guillamet “Guillamino”,  a l’electrònica,  i d’en Santi Careta,  a les guitarres. Un viatge d’anada… i qui sap si de tornada. Com un sol que menstrua i no es vol pondre.

L’espectacle va servir per fer aflorar tot allò que ara ha quedat imprès al disc, totes les dimensions de Ferrater, ara posades als compassos. Les gravacions s’han fet primer a l’estudi Jezz Rec de l’Eduard Gener, a Solsona, on es varen gravar totes les “demos” i un primer single “La cambra de la tardor”, i després les gravacions definitives s’han enregistrat a l’estudi BeatGarden d’en Pau Romero, a Barcelona.

La selecció dels poemes no fou fàcil. Però Meritxell Gené, després de llegir i rellegir tota la producció de Ferrater, ha triat aquells que il·lustraven millor la dimensió ferrateriana en el seu conjunt. I aquells que, d’una manera o altra, no només conserven la seva vigència, sinó que amb el temps potser fins i tot se n’ha accentuat el sentit.