Cada artista té una història darrere, trajectòries més fàcils, més complicades o simplement més complexes o extenuants. La història de Daniel Lumbreras és, com a mínim, commovedora. Després d’iniciar un camí lligat a la publicitat, es va adonar que les seves expectatives creatives no s’estaven complint, així que va abandonar aquesta trajectòria per a submergir-se en el món de la pintura, on va poder explotar el seu imaginari al màxim. No obstant això, els seus processos pictòrics eren complexos i lents, per la qual cosa va haver de buscar altres mitjans per a sobreviure. I així va ser com va tornar a la que va ser una de les seves primeres passions, la música.

La música de Daniel Lumbreras és difícil de classificar, té tints de música africana, cèltica, brasilera o fins dels cants sufís o de la música raï. Però la base no deixa de ser un pop folk de tall occidental, ric en matisos i molt líric. Amb la gran particularitat afegida que canta improvisant fonemes. Prenent-se la veu com un instrument més i centrant tota l’expressivitat en la musicalitat del so. Aquí radica la universalitat de la seva proposta i la vocació per traspassar fronteres. No canta en cap idioma, però tothom pot entendre-ho.

Després de “O” (2014) i “La Vila” (2017), arriba “Cinematic”, el seu tercer disc. Un disc sorgit dels mesos de confinament. Daniel Lumbreras reaccionava a tota aquesta situació amb apatia, frustració, ansietat i avorriment. Fins que un dia, després de veure la pel·lícula “Retrato de una mujer en llamas” va agafar la guitarra i va començar a tocar. Així va néixer “Héloïse”, la cançó que precisament obre el disc. I va ser la primera de moltes, i sempre amb el mateix procediment: Visionar una pel·lícula i amb el pòsit emocional que li deixava, es posava a jugar amb la guitarra. Sense cap pretensió. Només pel plaer de jugar.

“Cinematic” ha nascut en confinament, però no ho apel·la directament. El motor d’aquestes cançons ha estat el cinema que Daniel Lumbreras va visionar durant aquests mesos. “Cinematic” és, per tant, un viatge sonor originat en un itinerari cinematogràfic.